Les nobles Montoliu del Penedès


Detall de l’escut dels Montoliu al portal d’una casa en el Pla de la Seu, de la ciutat de Tarragona.

Durant els períodes d’absència dels seus marits nobles, bastant freqüents i en ocasions llargues, com exigien els seus compromisos i càrrecs militars i polítics-administratius, el normal era que es prodigués una delegació de suplència pel govern de casa seva i estats atorgada pel seu titular. Al llarg de la Baixa Edat Mitjana, l’activitat de la dona noble administrava, comprava, venia i efectuava qualsevol classe de negoci jurídic sobre els béns patrimonials. Els testaments dels seus marits són una útil font d’informació, i que deixa a les seves mullers enfront de la casa i els dominis senyorials: una castlana, per ser filla d’un castlà de Vilafranca governà aquesta vila conjuntament amb altres castlans durant els primers anys del segle XIV; vídues de nobles s’encarregaren de recuperar la seva economia que tenien en el moment de vida del seu marit; monges que arriben a ser abadeses potenciant i participant encara del poder econòmic, social i polític que tenien en temps passat i decideixen formar part de l’altre poder senyorial feudal: el religiós, són les protagonistes d’aquest capítol medieval penedesenc.
Elisenda de Vilafranca, muller de Jaume Montoliu, l’any 1312 fou la primera castlana coneguda del castell de Vilafranca. Aquest mateix any empenyorà totes les parts i porcions que tenia d’aquesta castlania al rei Jaume II, com el forn i la casa que posseïa a mitges amb altres castlans de Vilafranca situat a carrer de la Fruita d’aquesta vila. L’any 1379, Elisenda, ja vídua, és monja clarisa al monestir de santa Clara de Vilafranca del Penedès.
La filla única de Jaume i Elisenda, una altra Elisenda, fou l’hereva dels seus pares i es casà amb Galcerà de Barberà, senyor de Cubelles. A la casa de Cubelles se celebrà un pacte per poder pagar la dot de la seva filla Agnès, que es casà amb el cavaller Bernat Castellbisbal, senyor del castell de Calafell el 1376.
A partir de l’any 1388, Elisenda Montoliu, com a vídua de Galcerà s’encarregà de cobrar rendes del castell de Cubelles i altres deutes que li devien al seu marit. A més cobrava rendes a la muntanya de Pacs del Penedès, situada al terme de Vilafranca.
Blanca de Montoliu és senyora de Catllar i de Puigdelfí l’any 1330. Es casà amb el noble Berenguer de Requesens el 1351. El castell de Catllar formava part del domini dels Montoliu, qui el va conservar fins aquest mateix any 1351. Més endavant, també va ser monja del monestir de santa Clara de Tarragona.
Agnès de Montoliu va ser vídua del senyor del castell de Calafell: d’Eimeric Calafell. Era tia del cavaller Jaume de Montoliu, que vivia a Vilafranca el mateix any. La seva germana, Esclaramunda es casà amb el noble Guillem de Barberà.
Sabrina, filla del difunt Romeu de Montoliu, senyor de Ferran del camp de Tarragona, es casà amb Jaume Salada de Vilademàger, a la Llacuna.
Francesca, que fou muller del senyor i cavaller de Cubelles Pere de Montoliu, l’any 1367 es casà amb el pellisser de Vilafranca, Raimon Soler.
La vídua del cavaller Simó de Montoliu, veí de Vilafranca, participa en el pagament de la construcció de la muralla de la vila a finals del segle XV.
Els Montoliu, homes i dones, llinatge noble del Camp de Tarragona, va tenir la seva presència també en el Penedès. Aquestes i altres mullers de la noblesa van fer ampliar el seu prestigi social, econòmic i polític durant tota la Baixa Edat Mitjana del dit llinatge.