Els orígens llibertaris de l’hort escolar

En un capítol del llibre L’hort Escolar Ecològic, de Montse Escutia (2009), podem llegir el següent fragment, en referència als orígens de l’hort escolar:

En els darrers anys, hem vist com l’hort ha entrat amb força a les escoles. A la dècada dels noranta, semblava una fita impossible i només uns quants agosarats molt convençuts es veien amb cor de tirar endavant un projecte tant innovador.

Era la conseqüència lògica d’una societat que volia tornar a establir lligams amb la terra. Els primers, als anys setanta, havien estat els hippies, massa transgressors, però, a poc a poc, hi va haver més gent que cercava desestressar-secultivant un petit tros de terra. El llibre de John Seymour La Vida en el Campo y El Horticultor Autosuficiente feia furor entre les persones que veien en el retorn a les zones rurals una alternativa a la vida massa accelerada de la ciutat. L’hort es generalitzava entre la classe mitjana i, tard o d’hora, havia d’arribar a l’escola.

L’autora parteix d’un supòsit equivocat: l’hort escolar és molt més antic, es remunta al primer terç del segle XX. Certament, les implicacions de l’hort actual no són les mateixes que l’hort de fa setanta o vuitanta anys, sobretot respecte dels valors de la sostenibilitat i l’ecologisme, que sí que tenen el seu origen en el moviment hippie de finals dels 60 i la crisi del petroli de principis dels anys 70.

Tanmateix, l’ús de l’hort com a eina pedagògica pertany a l’Escola Racionalista, a Catalunya impulsada per Ferrer i Guàrdia a través del moviment de l’Escola Moderna. Aquest moviment pedagògic es basava en les idees de Fourier i Kropotkin, que defensaven el coneixement racional i empíric, pràctic, enfront del dogmàtic i metafísic, així com l’ètica de la solidaritat i l’ajuda mútua.

No és casualitat que tornem a topar amb la figura de Kropotkin. Vegeu el post que se li va dedicar quan es parlava dels horts obrers de Salt, contemporanis als primers horts escolars.

Un cas documentat d’hort escolar fou el de l’escola Moderna de la Torrassa, on hi treballà la coneguda pedagoga racionalista Concepción Ocaña (Font). En aquest centre hi havia un hort escolar, amb arbres fruiters. L’Escola Moderna de la Torrassa va passar a formar part, l’any 1936, del Consell Escolar de l’Escola Nova Unificada, el CENU, una institució que tenia per finalitat crear una escola nova, gratuïta, única, amb coeducació i en llengua catalana. I en el seu pla d’ensenyament, se suggeria que “dediquessin gran atenció al treball agrícola i a l’hort escolar.” Tal com s’explica en altres apartats del Pla, es donava una importància notable al treball al camp o a l’hort, perquè es considerava un mitjà -sens dubte el millor- per adquirir altres coneixements i per eixamplar la formació de la persona.

Com veiem, l’hort escolar ja era una realitat ben viva en aquella societat catalana convulsa i modernitzadora, en transformació constant i en ebullició creativa, del primer terç del segle XX. Malauradament, la destrucció que va suposar la victòria del feixisme espanyol, acabà amb mig segle de progrés, del qual sovint sembla que encara no ens hàgim recuperat.

Més recentment, als 50, l’hort escolar va ser present en el model d’escola lliure del pedagog francès Célestin Freinet. L’ensenyament científic, assegurava, havia d’arrelar-se en l’activitat tècnica, pràctica, manual, essent l’hort un mitjà pedagògic fonamental on treballar pensament i acció, on practicar el càlcul viu.