Horts en presons


L’hort ha estat utilitzat al llarg de la història en molts àmbits i perseguint múltiples objectius. En aquest post traçarem dues pinzellades de l’hort en un centre penitenciari, a partir de dos casos, l’antiga presó de dones de les Corts de Barcelona, i la presó de Picassent, a València.

Aquí podeu veure dues imatges de l’extens hort de la presó de Les Corts, datades de 1944. Aquest centre va posar-se en funcionament el 1936, durant la República, i va tenir continuïtat fins l’any 1955. Foren uns anys molt durs, sobretot a partir de 1939, amb una cruenta repressió política. Una part significativa de les dones que residien al centre eren preses polítiques, els primers tres anys de signe dretà o bé del POUM, i a partir de 1939 foren preses republicanes (incloses altra vegada les del POUM…). Entre el 1939 i el 1940 s’hi van afusellar onze dones. (Font)

Amb tota probabilitat, l’activitat de l’hort era un treball forçat, que cercava una finalitat punitiva, esclavitzant. L’hort de la presó de dones de Les Corts va ser un hort repressiu, una eina al servei del càstig i la opressió pròpies del règim dictatorial franquista.

El segon cas que presentem afortunadament és prou diferent. L’hort de la presó de Picassent, en funcionament des de setembre de 2007. Hi participen uns 20 interns de forma voluntària, i compta amb el suport financer de l’Obra Social de La Caixa. La filosofia d’aquest hort, explicada al bloc de l’associació valenciana Sembra en Saó, segueix la línia dels horts terapèutics orientats a col·lectius en situació de risc d’exclusió social. Així defineixen els objectius i els beneficis que pensen que aporta aquest hort:

Creiem que este projecte pot ajudar a millorar les condicions de vida dels interns, perquè estem convençuts que el cuidat d’un hort aporta beneficis immediats per a la salut física i mental. A més, l’hort pot ajudar a millorar les relacions personals entre els participants, també amb els membres del personal del centre, perquè la presa de decisions i el treball en equip fomenten la comunicació i la camaraderia. El cuidat d’un hort ecològic pot proporcionar-los uns coneixements generals relacionats amb el medi ambient i la societat, fomentant així la seua sensibilització cap als problemes ambientals (especialment cap aquells lligats a l’Horta de València) i generant en ells uns hàbits de vida saludables i sostenibles.

El projecte té també una gran utilitat social, perquè proporciona als participants una formació bàsica que pot ajudar-los a trobar ocupacions relacionades amb l’agricultura ecològica i el medi ambient.

En definitiva, es pretén reforçar l’autoestima dels interns i millorar les seues condicions de vida, ampliant les perspectives laborals i socials de la seua futura vida en llibertat.

Felicitats per tirar endavant un projecte tant potent com aquest. Tinc constància, però, que no és l’únic centre penitenciari del país on es cultiva un hort, a Can Brians n’hi ha un altre en funcionament. La persona que l’impulsa m’ha convidat un dia a fer-hi una visita. Ho tinc present! També molts ànims per a ell, no ha de ser pas senzill tirar endavant un projecte així en un context d’aquestes característiques. I menys encara si no es disposa del suport institucional suficient.