La felicitat és una historieta de Coll

Aquest cap de setmana, festa. Us deixo, però, amb un parell d’historietes africanes del gran Josep Coll i Coll (Barcelona, 1924-1984) el dibuixant que més m’estimo de tota la història dels dibuixos, de tot el món dibuixat.

Per mi, les historietes que Coll va fer per el TBO representen tota la felicitat que puc arribar a sentir com a espectador, sense haver de fugir de la inocència. Coll resumeix tot el que m’emociona i em fa riure en l’humor visual: l’equilibri entre tots els elements; l’absurd de guant blanc; el sintetisme més elegant (tant en el dibuix com en els gags); la flegma britànica; l’elegància en el gest, en la composició; la claredat expositiva; la tensió delicadíssima, exacta, entre el moviment més viu i l’estatisme estatuesc; el punt de vista pràcticament únic, netíssim… en definitiva, l’herència de Buster Keaton com a còmic, narrador d’imatges i gagman, assimilada i reconvertida amb una personalitat única, irrepetible, colliana (o hauria de ser colliesca? No sé mai quina paraula inventarien els exagetes de la semiòtica de la narrativa visual aquesta dels nassos). Al capdavall, trobem que només Coll és Coll. Coll comença en Coll i acaba en Coll. I s’ha acabat el bròquil.

I pel damunt de tot, Coll em va regalar les meves primers rialles de paper. Si vull retrobar el millor del nen que vaig ser, només em cal recòrrer a Coll. I aquest mestre tan estimat, tan enyorat, mai em falla. Com si es tractès d’un miracle del Nou Testament, la felicitat fa acte de presència i sento que el món esdevé un lloc més bonic, la vida un cosa més agradable. Ho tinc “coll” avall.

Bon cap de setmana. I ara que parlem de caps, que no se us desenganxi el cap del coll.

Cliqueu damunt per ampliar aquesta genialitat