VINYES A SANT CUGAT SESGARRIGUES

El patrimoni històric i artístic de Sant Cugat ens remunta a les èpoques del neolític, la ibèrica i la romana. La història del municipi és mil•lenària. Té els seus orígens en la donació de l’any 998 feta pel vicari Bonfill, fundador de la nissaga Cervelló, al monestir de Sant Cugat del Vallès, d’unes propietats properes a la seva Torre de Ventallós, i la construcció de l’esglesiola dedicada a Sant Cugat, on avui hi ha la biblioteca del Centre Parroquial, tenim l’origen del nostre poble i la seva parròquia.

Situada ara, l’església de Sant Cugat, dintre de la demarcació de Sant Salvador i transformada aquesta en parròquia, assumí, Sant Cugat, el paper d’ajudantia d’aquella, segons es desprèn de documents del segle XIIè.

És de l’any 1188 el document, no contradit, on es cita la “Parròquia de Sant Cugat Sesgarrigues”. El primer rector de qui coneixem el nom, Jaume, la regia l’any 1200.

Els seus 800 anys d’història són un teixit de cants de joia i plors angoixats en consonància amb la història del Penedès i de tot el país. Amb un cens de 35 focs l’any 1359, per raó de les guerres del temps del rei Joan II, i les maltempsades que hom visqué, queda reduït a 16 focs en el cens de 1497, i el poble convertit en un munt de runes: era la conseqüència de la seva situació estratègica sobre el camí de Vilafranca a Barcelona.

Recuperat el país, tot i les pestes dels anys 1564 i 1589 que afectàren al poble, aquest aprofundia el seu viure de fe, com ens ho testifica l’erecció de la Confraria del Roser l’any 1580, la benedicció de la primera capella del Sant Crist el 1603, construcció del la capella de Sant Antoni, iniciada el 1611, fundació de la Confraria del Sant Crist els anys 1635-1636, amb la construcció de la nova capella de Sant Crist per la deixa que féu, el 1648, Pau Guilera. Tot i el dol que es passà per la mort d’alguns en la guerra dels segadors.

El segle XIXè, la parròquia i la resta del poble visqué l’angoixa de les invasions franceses amb les seves destruccions i morts violentes, així com la guerra dels *miquelets*. El 1836, quan amb prou dificultats hom havia anat reparat les destruccions de les forces napoleòniques, la casa rectoral fou convertida en fortificació sobre el camí, junt amb la casa de Cal Paretes, destruint-se algunes cases veïnes.

Durant el segle XIX la societat catalana es va trobar sotmesa com mai a profundes transformacions de tota mena, canvis en les seves estructures socials i econòmiques i fins en la configuració del país, en base sovint a situacions de guerra, de revolta o d’alçament d’un o altre caire. Aquest conjunt de fets van incidir fortament en les nostres indrets, desde sempre terres de pas i cruïlla de camins, al la vegada que s’hi va deixar sentir també condicionants agraris com la crisi de la fil•loxera; tots ells aspectes que van determinar la configuració del Penedès que ha arribat fins als nostres dies.