Vinyes a l’Arboç, Baix Penedès

L’Arboç és una vila i municipi de la comarca del Baix Penedès.


El municipi és situat a la part oriental de la comarca, envoltat pel terme de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), excepte per l’oest on limita amb Banyeres del Penedès i, en un petit sector, amb Sant Jaume dels Domenys. L’enclavament de Can Vies (0,3 km²) està separat uns 1.300 m del sector principal del terme. L’enclavament és entre Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca i Santa Margarida i els Monjos, a l’Alt Penedès i a la província de Barcelona.


Els conreus tradicionals són la vinya, l’olivera, els sembrats (avui en dia en franca regressió).
La tradició folklòrica de l’Arboç és rica i variada.


El Ball de diables amb la seva famosa carretillada, el Ball de bastons, els Gegants i Nans i el drac Badalot són l’exponent de l’empenta associativa de l’Arboç, als quals s’han d’afegir l’Elenc Artístic Arbocenc, la Coral Ressò, l’Esbart Sant Julià, una penya blaugrana, una penya ciclista i un club de futbol, entre altres. Tot plegat fa de l’Arboç una vila culturalment rica, de tarannà amable amb el visitant i sempre amatent per a mantenir dempeus els puntals de la seva pròpia identitat.


Hi són tradicionals les puntes de coixí (“L’Arboç, terra de bon vi i de puntes de coixí”), que amb les d’Arenys de Mar són les de més anomenada del Principat. Fins i tot hi ha un museu, el Museu de Puntes al Coixí de l’Arboç.


La història de l’Arboç ve marcada per la seva condició de Vila Reial -no sotmesa al senyor feudal-, per la qual cosa gaudia de concessions i privilegis propis: el mercat dels dimarts data de l’any 1200, la Fira de Santa Llúcia de l’any 1230, a més de posseir un notari públic i un call jueu.
Però fent un salt en el temps, la petjada històrica que més ha colpit la història col·lectiva d’aquesta població foren els episodis protagonitzats l’any 1808 pels vilatans arbocencs a la Guerra del Francès, amb l’heroica resistència contra les tropes napoleòniques comandades pel general Chabran.