Rosa Mata – Àquila, un mes després del terratrèmol

Àquila: Una ciutat d’Itàlia, a peu dels Apenins, considerada Città d’Arte, amb 80.000 habitants i una prestigiosa universitat de 21.000 estudiants (la meitat de fora la regió).

El 6 d’abril, a les 3h de la matinada, la ciutat sacseja sota l’efecte d’un terratrèmol de magnitud 5,8 per uns ó 6,3 per altres, és igual, el resultat són unes 300 víctimes mortals, milers de ferits i una ciutat fantasmagòrica. L’hospital el van poder evacuar pels pèls. La principal residència d’estudiants no va tenir tanta sort. Ara, a la Piazza del Duomo els bombers amb una grua gegant proven d’assegurar la mitja cúpula que li queda a la catedral. Al peu de les esglésies hi ha les corresponents campanes; aquelles que no han caigut amb el terratrèmol s’han despenjat per seguretat. Entre la runa hi ha mobles, joguines, fotografies… L’accés al casc antic està totalment tancat i fortament vigilat per exèrcit i policia. Qualsevol rèplica o ventada pot acabar de fer caure allò que ha quedat a mitges.

Pels carrers només hi ha soldats, policies i bombers: els “vigili del fuoco”. I de tant en tant passa un grup de gossos perduts buscant d’acostar-se a les persones.

S’han desplaçat a la zona cossos i forces de seguretat de tot l’estat. Els de més lluny, de poblacions a 500 ó 1.000 quilòmetres de distància, vénen en equips que s’estan a la zona durant setmanes. Ara cal avaluar els danys dels edificis, un a un, i determinar quins caldrà enderrocar completament i quins són habitables o tenen possibilitat de ser-ho un cop reforçats.

La meitat de la població es va traslladar a albergs i hotels de la costa, i la resta s’està als campaments d’acollida. Un total de 137 a la zona d’Abruzzo. Aquells que en Berlusconi titllava de campings de vacances. En tenen per mesos anant bé. El Govern diu que abans de la tardor farà uns nuclis de població nous amb cases prefabricades o estructures modulars. La gent no vol ni sentir parlar de poblacions noves, volen la mateixa ciutat que tenien, al mateix lloc. Als carres s’aixequen pancartes per mirar d’aixecar els ànims amb àligues, símbol de la ciutat, i inscripcions com: “ridateci le ali, torneremo a volare” o “non ci fermeremo, ma risorgeremo”.

Aquells que conserven la casa en bon estat no volen tornar. Tenen por després del què van viure i de dies de rèpliques i rèpliques. Prefereixen dormir al campament o a la tenda o caravana que s’han plantat al pati de casa.

Als campaments ja s’hi han instal·lat caixers automàtics, oficines de correus mòbils, esglésies en tendes inflables en forma de creu, ludoteques en caravanes… Ningú s’ha escapat de la desgràcia i això els uneix i els hi dóna un cert consol.

I ara, els cossos de seguretat s’han de començar a centrar en la cimera del G8 que es farà al juliol a la ciutat. Un canvi estratègic, suposo, d’en Berlusconi per què tot el món vegi aquest panorama. A banda del bla bla habitual en aquestes cimeres, esperem que almenys la decisió de fer-ho a l’Àquila pugui ser profitós per aquesta regió, l’Abruzzo, d’una manera o d’una altra, encara que de moment la població no acaba de veure el com.