cognitive surplus

Clay Shirky regala a TED un nou speech a part d’interessantíssim, diguem que esperançador.
A través d’exemples com el d’Ushaidi, intenta transmetre la idea de l’enormitat de l’excedent cognitiu de la xarxa global:
Cal fer esment de Dolors Reig, que fa incís en aquest excedent, en aquest potencial creatiu i de participació.
Excedent cognitiu entés com el coneixement que, a partir del temps disponible de milions de participants, pot cristalitzar en projectes de col·laboració.
L’exemple d’ushaidi s’ha fet ja famós per cobrir d’una forma molt eficient les tragèdies de Haití i del vessament de petroli del Golf. A través d’aquesta aplicació la gent que està sobre el terreny aporta la informació de primera mà, ultra-actualitzada i geolocalitzada.
Clay Shirky basa l’aplicació de l’excedent cognitiu en dues idees de sortida: la gent vol compartir, la gent vol ser generosa.
Jo hi crec, perquè el ROI, el retorn de compartir i donar, en forma de feedback emocional, és enormement satisfactori.
“There are a trillion hours a year of participatory value up for grabs”. És la frase impactant que ens obliga a pensar, què fem amb això? quin és el cost d’oportunitat de no dedicar aquests recursos cognitius en la direcció adequada.
No dubto que a nivell global, de portes en fora de les organitzacions, la gent està disposada a crear i a participar amb projectes generosos amb els demés. la pregunta que em faig és quins efectes?, com es pot mobilitzar aquest excedent cognitiu portes endins de les organitzacions?
A qualsevol empresa o organització, veiem com la major part de col·laboradors aplica un tant per cent molt baix del seu potencial creatiu i participatiu. Hi són en cos, però no en ànima. I això ens porta com sempra a l’arrel dels problemes, a les claus que fan que “no funcioni això del web 2.0 dins de les organitzacions”.
Penso que mobilitzat aquest excedent cognitiu requereix de vàries condicions:
  • L’empresa ha de tenir una cultura d’innovació: i això no vol dir un titular a un PowerPoint o a la revista interna. Això vol dir que la Direcció pren riscos per innovar, que predica amb l’exemple.
  • L’empresa ha de tenir ua filosofia que promogui el ‘design thinking’: cal promoure, en qualsevol àmbit, els prototips, i per això cal que l’empresa premiï als que s’equivoquen. Perquè la única forma de no equivocar-se és repetir un i altre cop el que ja es coneix, i el que ja es coneix, per definició, no por implicar una augment significatiu del valor que genera l’empresa.
  • L’empresa ha de tenir una cultura de participació: vol dir, no penalitzar al que pensa i participa, no penalitzar als extrems de la corba, ales que estan fora dels 6 sigma (com explicava Andres Pérez al ThinkingParty).
  • L’empresa ha de tenir una cultura d’”escoltar”: escoltar als empleats de base, els que estan a prop de l’acció, d’escoltar els clients, d’escoltar els proveïdors, d’escoltar a la societat.
  • L’empresa ha de premiar i fer visibles a aquells que col·laboren, als que estan a la part de dalt de la piràmide de participació:

  • Per tant, primer toca canviar la forma de fer, fer entendre que són les persones les que tenen un enorme potencial per fer arribar a les empreses a qualsevol objectiu, per difícil que sigui.
Us deixo el vídeo:
i pels que tingueu time surplus, el llibre de Clay Shirky explicant això i més:

Tagged: excedent cognitiu, generositat, shirky, web 2.0