Paranoia accions – Respostes. Entrevista a Joan-Daniel Bezsonoff

Avui Paranoia Accions fa la segona jornada del Combat Cultural als Països Catalans, amb Joan-Daniel Bezsonoff (Catalunya Nord) i Pere Mayans (l’Alguer). El novel·lista rossellonès de nom rus (ell mateix explica aquests orígens a Els taxistes del tsar) ens presentarà la seva experiència com a alumne de l’escola del país veí (Una educació francesa, publicat per L’Avenç Llibres, 2008) i com a català del nord. Aquest és un petit tast de les seves idees. A partir de les 8 del vespre, a L’Envelat, el podreu escoltar.

T’han convidat a la segona jornada del Combat Cultural als Països Catalans. Et volem preguntar si hi ha combat (cultural) i si hi ha Països Catalans.
I tant que hi ha un combat! Un combat pacífic. Els Països Catalans existeixen a mitges. Compartim un passat comú, una llengua, uns paisatges, un patrimoni, però França i Espanya ens han allunyat els uns dels altres i tenim moltes diferències que no podem negar…

Ets conegut sobretot per les teves novel•les. Quin és el teu espai dins del conjunt d’autors que escriuen en català. O no vols tenir-hi espai?

Podeu precisar? No entenc què voleu dir amb l’expressió ‘tenir un espai’.

Volem saber si creus que formes part d’algun grup d’escriptors, d’una capelleta, o vas per lliure.

El món cultural català és un petit cercle. Jo, visc a Nils, un poblet del Rosselló a dues hores de les grans editorials barcelonines, i conec personalment més de 100 escriptors. No crec que formi part d’alguna capella. La meua literatura és molt personal. Ara, tinc bons amics entre novel•listes, com en Vicenç Pagès, l’Albert Sànchez-Pinol i en Joan Garí, que considero com un dels millors dietaristes en llengua catalana.

Què tenen a veure Una educació francesa i L’educació sentimental de Flaubert? Només una part del títol?
L’educació sentimental és un llibre que m’acompanya des dels 17 anys…He trobat en Flaubert una melangia i una mirada irònica sobre les coses que m’ha influït molt.

Com és la situació de l’educació a França? T’ho dic per la pel•lícula Entre les murs (La classe), les mesures de Sarkozy…

Pel que fa a l’ensenyament, és un tema que em fa pena. Cada dia deixo les meues darreres forces a l’institut i em costa moltes escriure després. La meua feina és una via crucis permanent, sense interès. La gent que no ha treballat en una aula no ho pot entendre. Per tant, no m’interessa gens tota la producció que esmenteu, com les mentides del senyor Pennac o La classe.

Oi que la situació (de la llengua catalana, de la identitat…) a la Catalunya Nord no és tan dolenta com es diu?
L’ús social de la llengua ha baixat molt, però molt. Ara, tampoc, s’han mort tots els catalonoparlants…La gent se sent catalana i francesa al mateix temps. És difícil canviar les mentalitats.

Per acabar, ens podries dir un aforsime que et serveixi a la vida? El pots treure de la teva educació francesa o de qualsevol altra.

Si haguéssim nascut per ser feliços ja se sabria… Hi ha moltes alegries vora la desesperança…