LA LLIGA DE RIAZOR FA 20 ANYS

Finalment ha arribat el 16 d’abril. De fet cada any ja és un dia emotiu per la nostra història. Però aquest 16 d’abril és encara més especial. I és que fa 20 anys  d’aquella primera lliga de Riazor. Era just un 16 d’Abril com avui, però del 1989 i l’aleshores San Genis Igualada guanyava per 5 a 6 a Riazor al Tojadermo Dominicos i feia realitat un somni impossible. Erem campions de LLiga. Aquell triomf va portar Igualada a l’esclat d’alegria descontrolada més gran que es recorda, a una eufòria col.lectiva que gairebé no s’ha pogut superar. Va ser la lliga de l’aeroport del Prat ocupat per igualadins per rebre els campions, de la diligència, dels jugadors mantejant Roc Mestres sota la mirada atenta dels gegants d’Igualada, de tota la ciutat al carrer, del boti-boti a la plaça de l’ajuntament, del Sant Pancràs…. Tants records, tantes emocions.. . Segurament ningú es podia imaginar, a més, el que obria aquell èxit,  sorprenent i excepcional  per la majoria. I si. Podia ser sorprenent. Però no va ser una execpció. Després hem viscut 20 anys d’il.lusions, 20 de títols, 20 anys inesborrables de les nostres vides. Ara fa uns dies el pavelló els va donar les gràcies aquells campions. A aquella alineació de llegenda : "Amb l’1 Tijeras, 2 Llorach, 3 Folguera, 4 Joan Carles, 5 Benito, 6 Tarrida, 7 Gimeno, 8 Gabaldon, 9 Guillen i Miquel i 10 Carles Folguera. Amb Roc Mestres, Jaume Vidal, d’entrenadors i  els preparadors físics Albert Tarrida i Joan Pont, el fisio Robert Grima, els delegats Llorenç Casanovas i Antonio Ruiz, i el president de l’gualada HC en aquells moments Josep Santacana.

Avui celebrem tots plegats el 16 d’abril. El dia de la nostra primera lliga. Perquè és necessari que recordem el passat. L’hem de tenir present per fer-lo servir d’impuls pel futur. És el que prova de fer l’Igualada actual que intenta crear la seva pròpia història perquè algú la celebri també d’aquí a 20 anys. De moment segueix preparant els partits de play-off contra el Liceo de la Corunya, ironies de la vida, el mateix rival que en aquell primer títol de lliga.

La principal preocupació de cos tècnic i seguidors era comprobar l’evolució de Creus (el Jordi està plenament recuperat) i saber també com tornava Marc Navarro del Torneig de Montreux. El mateix jugador ha tranquil.litzat a tothom. No només torna bé, si no que els 5 partits que hi ha disputat li hauran servit per agafar ritme de cara a l’enfrontament contra els gallecs: La veritat és que l’experiencia ha sigut molt bona, només ha faltat guanyar la final a Portugal. És un torneig molt ben organitzat i on hem pogut jugar contra molt bons jugadors. M’hagués agradat poder arribar al torneig al 100%, ja que per culpa de la lesió i d’estar tantes setmanes parat no he pogut estar a tope. Pensant en el play off, m’ha servit per agafar una mica més de ritme després de 6 setmanes de lesió. Esperem que serveixi per ajudar l’equip a guanyar a Corunya. De la lesió no m’he notat res extrany, tot ok!!