Joan Requesens – Xesco Boix, 25 anys

Un estiu, en una nit de campaments sota un cel estrellat bufava una brisa de muntanya. Mentre els nois i noies dormien, els caps fèiem el ressopó col·locats en cercle. Al mig, un llum de gas il·luminava el vol d’insectes lepidòpters. M’havia emportat la guitarra que em regalà el tiet un parell d’anys enrere. Intentava fer sonar una bonica cançó de manera maldestra i a cops d’acord. No recordo la peça però podria haver estat aquella que deia Estima, estima que això mai no fa mal de Malvina Reynolds; o potser entonàvem el gospel de Tinc una llum al cor que vull deixar brillar… Estàvem convençuts que la natura ens parlava i nosaltres contestàvem cantant més i més fort. La força tel·lúrica que emergia sota nostra en aquella màgica nit ens va portar a conjurar-nos que havíem de canviar el món.
En tornar a casa, vaig agafar la biografia d’en Xesco Boix (de Lluís M. Panyella i M. Josep Hernández) i me la vaig tornar a llegir. En Xesco ja el coneixia. De petit, a casa escoltàvem mil i una vegades “La granota tocada del bolet” i les seves cançons i endevinalles i no ens en cansàvem mai. Però en apropar-me a la seva vida vaig descobrir un món nou. Aquelles històries que explicava i cantava portaven una puixança i voluntat molt semblant a les sensacions que havíem experimentat aquelles nits de campaments al mig del bosc.

La seva germana, Elisenda Boix i Masramon parlava d’aquest ímpetu en el programa Noms de Televisió de Catalunya: “[en Xesco] era molt pacífic, però ell volia canviar el món, era una persona molt idealista." En el pròleg de la biografia, l’altre germà, Josep Maria, “Zum”, transcrivia una conversa amb en Xesco molt significativa: “Vencerem? –em va dir una vegada molt preocupat. Com que no l’entenia, em va aclarir que s’adonava d’una lluita gran entre els qui volien mantenir les coses com estaven –injustícies, ignorància, insolidaritat, barroeria, pobresa, hipocresia, explotació, discriminacions, curses d’armaments, manipulació…- i els qui desitjaven i treballaven per un canvi autèntic cap a la direcció oposada”.Possiblement, el seu pas per l’escoltisme (on coincidí amb Mn. Batlle), la malaguanyada experiència militar a Cartagena i l’afinitat amb Pete Seeger li forjaren aquest esperit transformador cap a un món millor.

25 anys després de la seva mort, hem de continuar reivindicant Xesco Boix; no sols per aquesta lluita, sinó també per la importància que tingué en la construcció del nostre país; la tasca en el redreçament lingüístic i cultural, el pionerisme i referent en l’animació, la participació en la fundació d’El Grup de Folk (1966), l’adaptació i traducció del folk americà, especialment de Pete Seeger (de quin fou amic i admirador), la recuperació i divulgació de temes populars catalans i la gravació de 35 discs i cassetes i la publicació de 10 llibres, que són obra molt valorada per educadors i animadors.

Justament, demà dijous 19 de març a les set de la tarda, hi ha una trobada al Centre Artesà Tradicionàrius, on es recordarà la personalitat i l’obra del músic i animador.